Tot i que l'art modern, ja sigui en qualsevol de les seves manifestacions (avantguardista, abstracta, expressionista abstracta, conceptual, pop-art, minimalista o postmodern), són manifestacions artístiques a les quals sempre m'hi he sentit lligat i fascinat, aquest cop m'ha deixat una mica indiferent, per no dir, astorat.
Sembla que sigui la tomba -perquè sembla una tomba- de l'obelisc que molts voldrien veure enterrat pel seu significat i passat, ja que alguns governs municipals posteriors en maquillaren el seu origen republicà i actualment s'hagi reinventat (oh, gran paraula sublim que té la clau del nostre futur!)? O és el taüt pel nom borbònic donat a la plaça contigua?
O una piscina perquè els gossos que sovintegen el parterre dels Jardinets cada vespre -amb el permís tàcit dels seus amos- hi puguin fer les seves necessitats? En caurà algun a dintre? Els bombers l'hauran de rescatar (sí, va!, sí! que riurem!)?
Si l'art és una disciplina de la nostra cultura la finalitat de la qual ens ha d'esperonar a la reflexió sobre la nostra existència, o bé ha de fer-nos qüestionar el món que habitem, aquest cop, l'artista, ho ha aconseguit.
2 comentaris:
Obelisc polièdric: va començar per la república i ha acabat monàrquic, passant per la dictadura. Resum de la nostra història. És un obelisc amb diferents jaquetes. Ara quina li toca? De moment el Yin ja té el Yang o és al revés?
Veurem el Yang ple d'aigua?
O serà el Ying que s'anegarà?
Publica un comentari a l'entrada