22/2/09

Restes de ferro



Les entrades principals de la ciutat, de la nit al dia, foren vigilades pels éssers més enigmàtics, estrambòtics i perillosos que els nostres ulls havien vist mai. A mi, les seves formes sorgides del fons de la terra, em recordaven troços d'insectes monstruosos -antenes, abdòmens gegants, mandíbules, maxil·les dentades, ales i èlitres fastigosos- que d'un moment a l'altre se m'acostarien i se'm cruspirien de viu en viu.
Tanmateix, elles, tal com havien fet des del dia que van arribar, es limitaven a vigilar-nos.

Pàgina 126 del llibre "La invasió de les màquines anònimes"
de J. S. S.
1a edició, maig 2002. Barcelona
Edicions Matarrodona

2 comentaris:

Anònim ha dit...

De fet les màquines anònimes només estaven entrenades per atacar els éssers mediocres i incompetents. Ara estaven silencioses analitzant-nos a cadascú de nosaltres, assetjant i esperant el dia que la gran máquina anònima els dongués permís per atacar.

Jordi Soldevila ha dit...

Doncs, és una bona solució!
Haurem de veure com es desenvolupa tot plegat...
Quin misteri!