16/4/09

Decadència



Pensaments d'una mènsula modernista anònima

"Ai, pobre de mi! Qui m'ha vist i qui em veu! Quins temps m'ha tocat viure! Jo que abans era preciosa, que somreia als vianants i guarnia la tarda amb els meus rinxols ondulats, avui sobrevisc recoberta per una capa de formigó cendrós que m'encega, que m'ailla, i estic sempre envoltada pel temible cablejat, no hi ha bèstia més immunda i temible a tota la ciutat. A qui m'hagui negligit no li ho perdono. Si, potser pensareu que sóc rencorosa i venjativa, però tan se val, que hi puc perdre? Si sóc invisible i estic mig morta, que més em pot passar?"

Detall d'una casa de Gràcia

2 comentaris:

monroe ha dit...

Has anat a parar en un món on els humans estem perdent el valor de la senzillesa, la puresa, l'equilibri i el bon gust per la simplicitat. Ai però de ben segur que la GMA quan es desperti de la seva hibernació, tornarà a fer de les seves i aleshores potser tornaràs a tenir esperança

Jordi Soldevila ha dit...

Ostres! Sembla ser que el tema de la GMA s'espera amb candeletes...
Hi haurem de posar remei!