Des de l'ombra del carrer vaig mirar cap al cel i em va semblar que la tarda, embriagada de llum, jugava amb les onades sinuoses de pedra de les façanes, mentre les antenes ensenyorides prenien el sol.
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Ja te dit molte vegades que no miris tat el cel. Et sortiran alas........
1 comentari:
Ja te dit molte vegades que no miris tat el cel. Et sortiran alas........
Publica un comentari a l'entrada