"La ciutat havia perdut el color, la sang, la música que la feia glatir, riure, plorar, estimar i odiar, l'alè que la mantenia amb vida, el ritme que m'havia seduït i intrigat des de bon principi. Els edificis ja no eren edificis, eren presons que em vigilaven i em perseguien, muntanyes de formigó ermes, fredes i solitàries. Ella havia deixat la ciutat, res tornaria a ser com abans."
Fragment del llibre
"Quan ella va deixar de somriure"
George Sunvillage
Safe Editorial, London, 1989
4 comentaris:
Estic cansat de tu,ciutat,domini fosc i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderas al desert
de la derrera cavalcada......
Hola!
De qui és aquest poema? M'agrada.
ES DEN BARTUMEU ROSELLÓ-PÒRCEL
UN MALLORQUI DELS MILLORS, EM UNA VIDA MOLT CURTA.INTIM DE SALVADOR ESPRIU. BUSCAL QUE TÉ INTERESARÁ MOLT,
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada