Ella, com un rellotge solar
precís, persistent i amatent,
tenyeix els murs del passat
amb l'ombra del present.
Ah! Qui pogués a l'ahir retornar
per veure les llums antigues
i passejar sota el campanar
amb robes i capes polides!
Quina enveja em provoca
la pètria vanitat d'aquest desaigua,
sense deixant de fer el que li pertoca
ens contempla amb desaire.
1 comentari:
Molt bones totes
Publica un comentari a l'entrada