Quina elegància!
Tot i que desconec l'origen i l'època de creació d'aquesta motocicleta, gairebé gosaria dir que el dissenyador o l'enginyer que la creà es deixà influenciar per l'Art Decó –estil potser massa propens a caure en un decorativisme excessiu i gratuït en la seva etapa d'apogeu i posterior decadència, però en origen directament influenciat per la simplicitat del mecanicisme, el futurisme i els progressos de la industrialització– si més no, això és el que en dedueixo al mirar-me-la: línies aerodinàmiques i modernes producte dels avenços assolits en l'aviació, la il·luminació elèctrica i la ràdio d'aquella època; ús de materials nobles com ara els metalls cromats, impecables i lluents, sempre en contrast amb el negre atzabeja; així com una equilibrada sobrietat general que conté l'energia d'unes formes que voldrien ser molt més orgulloses.
Dedicat a l'Alicia i a la seva moto
3 comentaris:
Jordi, peró que no has vist la meva Bultaco 200...alló era una moto com cal...aixó ..tot molt lluent.. l'Alicia sap del que parlo,segur que per Coromines corrien motos....motos..
És una foto en blanc i negre o una foto en color només de grisos?
No tot el que llueix és elegant. Però la foto i la moto, per mi, ho són. Podriem dir el mateix del motorista? Les motoristes sí que ho són (...eh?).
felicitats pel poema!
Realment, la foto és molt bonica i potser sí que amb el que dius, Jordi, fas una mica la pilota, però com a bodegó lingüístic està molt i molt bé.
Publica un comentari a l'entrada