Mandales a la paret

"Ah! Sortosos aquells que hi arribeu
perquè podran veure un cel carmesí
habitat per éssers celestials
meditant en harmonia i equilibri,
i podreu seure al seu costat
formant rotllanes ingràvides,
infinites i daurades com sols."

Imatge d'un dels murals de l'exposició
Murals, Pràctiques murals contemporàniesFundació Miró

Publicitat

Què millor que la porta del garatge per fer publicitat? Efectiu i econòmic.Així no obstant, caldria millorar el missatge: en venda o lloguer?

Retrat dins del mur

BToy ataca de nou al Poble Nou!
Espectacular, l'esvoranc fa de marc d'aquest retrat.
Tot és tan efímer i impermanent... fins quan?
Gaudim-ne mentres poguem.

Equilibri tecnològic

1- Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2- Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
3- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Les tres lleis de la robòtica, 1942
isaac Asimov

L'home invisible

Ara el veus, ara no el veus,
primer un ull, després, potser l'altre,
un tros de barba o una orella.
Ara el veus, ara no el veus,
és l'home invisible,
una ombra dibuixada en al mur.
Ara el veus, ara no el veus.

Art al carrer (2)

"Efímer, popular, barat, [...], jove, enginyós"
Aquests són alguns dels adjectius que es podrien associar a aquest graffiti d'una tanca d'un comerç de Gracia. En realitat, però, són els adjectius que en Richard Hamilton va desitjar per l'art. Tots aquests adjectius serien qualitats equivalents al Pop Art i a les de la societat de consum.

"El Germà Gran"

"En una època de mentida universal, dir la veritat constitueix un acte revolucionari"

1984
George Orwell

Tempus fugit

Sempre és un plaer torbar-se amb una obra de BToy pels carrers de Barcelona. Tanmateix, pel que he pogut constatar, la majories de les obres que he fotografiat al llarg d'aquests quasi dos anys, avui ja no existeixen.

Que efímera és la vida d'un bon graffiti!
En canvi, les pintades incíviques sense solta ni volta no desapareixeran mai!

Altres obres de Btoy en aquest Blog:
la noia del casc
la noia del vestit blau
qui recorda a Judy Garland?

Una mica de Basquiat

W per la llibertat de Wikipedia (encara)
W de Wallpaper (the magazine)
W per Walter Benjamin (morint a Portbou)
W per un Whisky compartit amb un amic (sempre)

Pintada urbana que bé podria ser de Jean Michel Basquiat.

Autorrretrat?

Molt sovint, podem trobar l'art del carrer en els llocs més inversemblants, en aquest cas, a la tapa d'un comptador de l'aigua, a tocar literalment del carrer.

Autoretrat anònim
tècnica mixta, llapis i retolador damunt fusta pintada
30 x 24 cm

Desolació

Tot i que cada vegada és més difícil trobar-ne, a Barcelona encara queden "no llocs", és a dir solars erms i solitaris, fantasmes d'antigues fàbriques avui derruïdes, parcel·les on la terra aflora sota els nostres peus tal com havia fet sempre. Són espais que defugim i que negligim, que travessem en silenci i temor, perquè ens mostren de forma descarada la buidor de la ciutat.

Colors

D'UNA TERRA (VI)

És ara, quan la tarda va fonent-se,
que penso en aquell sol de quan jo era infant,
i veig la clara vall plena de boira
i al fons la llisa mar blavosa i gran.
A l'indret on a mirar-la em parava
s'hi ajuntaven, en conflent suau,
els caminals rogencs i tortuosos,
plens de silenci i de profunda pau!

Filla del cel, allà, la poesia,
un dia vaig trobar de bon matí:
en un tombant secret que jo sabia,
vora el torrent humit la vaig sentir.
Oh veu del rossinyol!, tu em descobries
mons de bellesa, soledat i cel;
en aquell punt, dins l'ànima naixies,
meravellós, inconegut anhel.

Joan Vinyoli

Meravella

Quin goig, quin plaer i quina sort que encara poguem i ens deixem meravellar!

Un crit d'indignació

En revolta, avui,
obligat em veig a alçar-me
per aplacar la meva ira,
amb fermesa, però
sense arrogància.

Que pobres em semblen, avui,
aquells que ens comanden i guien,
perquè creuen saber-se savis,
doctes i capacitats per capitanejar-nos
sense saber on és el camp de batalla
ni els enemics per combatre.
Que ridículs veig, avui,
aquells que ens judiquen i opinen
perquè s'escuden sota la màscara
de la imparcialitat, de la legitimitat
del càrrec, de la jerarquia,
i del precepte.

Per això, avui, més que mai
vull que el meu clam esdevingui
un exercit infal·lible i punyent
de la meva lluita singular.
Vull que els meus mots
condemnin la mediocritat
esquinçant el cel rogent
amb ganivets, tisores
i coltells esmolats.

Per defugir-la, jo,
avui, demà i si convé,
demà passat també,
prometo, tot i no creure en res,
viure en revolta perpètua,
perseguir sempre la sinceritat
practicar la crítica i la commoció,
abraçar la malentesa tendresa
i l'escamotejada emoció,
obrir la finestra a la llibertat,
a la diferència i a la creació,
negligir els dogmes establerts
i oblidar les hipocresies adquirides
i qualsevol aspecte pretensiós
que pugui condicionar
la meva conducta.

Perquè no desitjo que demà,
i encara menys, demà passat,
les idees puguin decandir
i els homes respirin resignats.
Perquè demà no podria sofrir
veure com és neuleix
el futur que ahir, vosaltres,
vàreu construir.

Perquè quedi clar, avui,
aquí ho deixo escrit,
tal com el poeta feu ahir.

Combinacions

Aquesta imatge, extreta per atzar un diumenge al matí en una cèntrica plaça de Barcelona, està composada seguint el mètode que emprava Robert Rauschenberg a New York per confeccionar les seves obres.

Mètode:
- agafar objectes de les deixalles o bé cercar-los pels carrers.
- transportar-los després a l'estudi.
- intentar combinar-los entre ells.

Elements trobats i combinats:
- un grafitti de paper acabat de penjar "j'attends le bronx"
- un mur descalçat per la banda esquerra
- un gargot de color negre
- una mica de brutícia a la cantonada esquerra
- un taper brut sense tapa

Resultat:
- Expressionista abstracte

Tipisme cromàtic

Aquesta porta, tot i que podria pertanyer a un racó pintoresc d'Argèlia, amb els colors que inspiraren alguns quadres de Matisse, es troba al bell mig de la Vil·la de Gràcia, concretament al carrer Perill.

Op-art a la porta

Una mica de optical art casolà als carrers de Barcelona.
Quina "il·lusió", no?

Com el fons marí

El mar

Necesito del mar porque me enseña:
no sé si aprendo música o conciencia:
no sé si es ola sola o ser profundo
o sólo ronca voz o deslumbrante
suposición de peces y navios.
El hecho es que hasta cuando estoy dormido
de algún modo magnético circulo
en la universidad del oleaje.
No son sólo las conchas trituradas
como si algún planeta tembloroso
participara paulatina muerte,
no, del fragmento reconstruyo el día,
de una racha de sal la estalactita
y de una cucharada el dios inmenso.

Fragment del poema "El mar"
Pablo Neruda

L'arbre d'hivern o un graffiti de llum

Existeixo perquè
tu, llum golosa,
vestida de groc,
de lluny, em mires.

Existeixo perquè
ella, l'ombra fidel,
amb color de cendra,
gelosa, em delata.

Existeixo perquè
vosaltres, les papallones,
amb batec d'ales
la capçada, m'acoloriu.

Existeixo perquè
elles, les estrelles,
cada nit les branques
m'ornen amb guspires.

Existeixo perquè
vosaltres i elles,
velles amigues,
tanmateix existiu.

La noia de la màscara

Per l'estil, tècnica i composició, aquest graffiti bé podria pertànyer a la mà de BTOY, tot i que si la cerqueu al seu "site" encara no hi figura; fet i fet, el graffiti no està signat.

El temps dirà si és una obra seva o no.