La mateixa claror

I malgrat el pas dels anys, podem admirar la mateixa claror travessant els vitralls de colors, la mateixa que va imaginar Josep Puig i Cadafalch en dissenyar-los per a la Casa Amatller.

Estances antigues

Crepitacions de vermell setinat i cruxits de fustes nobles acompanyen la magnífica obra de Gaspar Homar a la casa de l'empresari xocolater Antoni Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch. És com tornar al passat!

Bella descomposició

Composició amb sostre en descomposició i plaques de metall.

Viatge al passat

Després de veure com cada dia minva la qualitat democràtica d'aquest país, les imatges es tornen més borroses i van perdent el color.

Silenci industrial

Molt pocs mots travessen l'aire.
Puc sentir el silenci silent dels murs de formigó,
el ressò de les queixes de les reixes de ferro 
i la respiració pausada dels tres sentinelles adormits.

Naufragi

Ja ho saps que hi ha mons paral·lels que naufraguen davant dels nostres ulls?

El siènci de la distopia

Una distopia és una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable. 

El terme va ser encunyat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia, ja sigui present o futura, on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics.

El núvol que festejava de bon matí

Conte curt de matinada

Bet aquí, no fa pas massa temps, fet i fet, ahir mateix, que de matinada, quan els carrers tot just es desperten i els colors tornen a col·locar-se d'esma al seu lloc, un núvol enamoradís i somniador, certament ben il·lús com podreu comprovar, s'enamorà d'una paret mitgera altiva, estirada i arrogant. A cada segons, el núvol, ben enamorat, canviava de formes i de clors per captar l'atenció de la paret. Però aquesta, vanitosa com era, amb certes aspiracions més notables i consistents, ignorà les atencions i cabrioles del pobre núvol.

A mig matí, davant del menyspreu persistent de la mitgera, el núvol, cansat de tanta inventiva cromàtica i moviments formals, decidí fondre el seu desengany amb llàgrimes amargues damunt la ciutat que, de tan atrafegada, no s'adonà del sacrifici amorós.

La fàbrica d'ombres

La fàbrica d'ombres, a les tardes d'hivern, produeix les ombres més allargassades i elegants de l'any.

L'edat dels murs

Les humitats i la tristesa dels colors són els símptomes més visibles de l'edat avançada d'un mur.

La realitat ens enganya

La realitat no és allò que veuen els nostres ulls.

Gaudí en estat pur

"L'arquitectura és l'ordenació de la llum, l'escultura és el joc de la llum"
Antoni Gaudí

Vitrall de la cripta de la Colònia Güell, d'Antoni Gaudí.

Metàfora visual XV (a la manera que més us plagui)

Esperança: rere els murs sempre hi ha un cel resplendent.

El gran estel

Quan la llum et fugi,
cerca el gran estel.

L'efecte Arnolfini sense matrimoni

El mirall retorna una composició amb porta marró amb senyal circular, tub de gas groc, terra de panot gris i paret vermella, tanmateix no hi ha cap rastre de cap matrimon

Metàfora visual X (a la manera de Richard Estes)

Fuga, concepte inversament proporcional a la subtilesa d'Acompanyar-te del Banc Sabadell.

Façana de les oficines del Banc Sabadell a la rambla de Catalunya de Barcelona
Més informació del pintor americà híper-realista, Richard Estes

Metàfora visual VII (aquesta sense estil, no en pot tenir)

La indignació emergeix quan les idees xoquen contra el mur de la incomprensió, o la ignorància o la injustícia, o totes tres juntes.

Catalunya

Vitrall amb la senyera al capdamunt de l'escala noble del Palau Güell.

Art contemporani de carrer

Composició ritme gris 1
Autor desconegut
Exposició:
al carrer Mare de Déu de la Salut, número 17 de Barcelona

Geometria entre gegants

La relació espacial entre dos o més cossos voluminosos no és ni directa ni indirectament proporcional als volums que ocupen, només és proporcional a l'especulació del sol.