Estances antigues

Crepitacions de vermell setinat i cruxits de fustes nobles acompanyen la magnífica obra de Gaspar Homar a la casa de l'empresari xocolater Antoni Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch. És com tornar al passat!

La línia que volia ser un cercle

Conte curt de la perseverança

Bet aquí que una vegada, no fa pas massa temps, en un solar abandonat i oblidat, hi vivia una línia que somiava ser un cercle. Cada matí, després d'esmorzar com cal, feia exercicis d'estiraments i manteniment per esdevenir més flexible, mal·leable i adaptable. Però per més que ho intentava, i ningú pot retreure-li que no perseverés, no ho aconseguia. Quan els seus dos caps gairebé es tocaven, efectuant un esforç sobrehumà, tità, la pobra línia tornava a la seva posició natural, la recta. Tanmateix, ella, tossuda i directe com era, no es donava per vençuda i ho tornava a provar.

Esculpir l'espai

"Tots els meus problemes giren entorn de l'espai?
Fa temps, el temps era el meu problema.

Ara, l'espai. Vull esculpir l'espai. Estic esculpint l'espai"

Rosermarie Castoro

Enfocant a l'infinit
MACBA

Metàfora visual XI (a la maniera de Michelangelo Buonarroti)

Pausa o la capacitat de recapacitar per seguir endavant.

Moisès, escultura central del sepulcre de Juli II a San Pietro in Vincoli, a Roma.

Segons Sigmunt Freud, a partir de l'anàlisi de l'escultura, Michelangelo Buonarroti representa l'instant de recapacitació de Moisès abans de trencar les taules de la llei, recuperant la compostura i la temperança. La posició de les taules, la postura del profeta al seu seient, la posició de la mà dreta jugant amb l'ondulació de la barba, la inclinació del cap i la direcció de la mirada indicarien, segons l'anàlisi de Freud, aquest moment concret, moment que equivaldria al punt de reflexió de Michelangelo envers la relació tensa i tumultuosa amb el papa Juli II, un dels seus grans mecenes.

Això, però, només és una interpretació d'una obra d'art.

Nota 1: Per primer cop he publicat una foto meva que no és de Barcelona, però el dia ho demanava.

Metàfora visual VIII (a la manera de Josep M. Subirachs)

Mantinguem-nos sempre emparats sota l'ombra de la dignitat.

La deessa, 1983
Pedra d’Ulldecona
114 x 66 x 46 cm

Josep M. Subirachs
Espai Subirachs

Metàfora visual V (a l'estil de Frederic Amat)

"La vergonya per la violència i l'odi és de color vermell sang, i no és pot oblidar"

Pluja de sang, 2010

Mural reaitzat en el taller Ceràmica Cumella,
Instal·lació Teatre Lliure de Gràcia

Les Parques de l'Espai Subirachs

Segons la mitologia romana, les Parques foren antigues divinitats itàliques protectores de la gestació i del naixement, i identificades amb el Destí.  Controlaven els esdeveniments de la vida tant de mortals com d'immortals, des del naixement a la mort. Fins i tot els déus  estaven subjectes a les Parques.
I tal com Josep M. Subirachs les va imaginar, habitualment es representen com a filadores que limiten, segons la seva voluntat, la vida dels homes.

Esperem que les Parques filin durant molts anys la vida de l'Espai Subirachs

Embolicat

Possiblement ningú se n'ha adonat. Tothom ja només pensa en les vacances i en oblidar, si això és possible, per uns instants, la feina i la rutina de cada dia. És possible que les autoritats no ho hagin publicitat de forma massiva i eficient. Fins i tot també és culpa nostra, és evident que cada dia ens consta més mirar cap amunt, cap als núvols, cap al cel, tothora sotmesos al magnetisme de la pantalla del nostre mòbil.

Però el cert és que crec que l'artista Christo (n. Gabrovo, Bulgaria, 1935), ens ha obsequiat amb una nova instal·lació que no deixarà indiferent a ningú.

Sortiu a cercar-la! L'art és al carrer!

Una altra obra de l'artista Christo a Photsolde

Somnis d'estiu

A la migdiada d'estiu els somnis són lleugers, onírics i plàstics, però no per això menys intrigants que els de l'hivern.

Formes sinuoses i femenines

Amb la calor de l'estiu, les formes de les coses s'estoven i adopten aires sinuosos i més femenins.

Casa Milà "la Pedrera", 1906-1910
Antoni Gaudí i Cornet
Passeig de Gràcia, Barceona

Invasió

"El dia que van arribar, o més ben dit, aparèixer –perquè ningú va veure'ls arribar d'enlloc–, aquells éssers ens van semblar completament inofensius. Amb el seu caminar maldestre i pot eficient, d'aire desmenjat i fràgil. Tanmateix, això és el que tothom va pensar. Ningú podia imaginar el que amagaven a l'interior del seu cos. I això fou la nostra perdició, si ho haguéssim pogut imaginar, ens hauríem protegit."

Aquesta és la Heidi?

La veritat, jo la recordava diferent, potser més acolorida i menys moderna.
Però potser és perquè fa molt temps que no la veig.

Quinta natura morta urbana

Entre totes les fotografies publicades en aquest bloc, fins ara, hi ha hagut quatre natures mortes:

Natura morta per Tots Sants
Natura morta amb mirall
Paral·lelismes o natura morta urbana
Natura morta urbana

Però sense dubte, una de les més interessants és la que avui publico perquè segurament és exactament això, una natura morta urbana, a l'estiu de les magnífiques natures de Francisco de Zurbaran o de Giorgio Morandi.

Una altra fotografia de l'home invisible

La nostra vista pot percebre el cos de l'home invisible quan passa per davant de la reixa metàl·lica. Cal mirar amb atenció, doncs, la deformació que la seva presència produeix en la malla geomètrica.

L'altra fotografia de l'home invisible a Photsolde

Un drac a la teulada

Diuen les fons, els guies turístics i alguns llibres, que a la coberta de Bellesguard, Gaudí hi va col·locar un drac, al qual, simbòlicament, Sant Jordi li ha clavat la llança, representada per la torreta rematada per una creu.

La interpretació és bonica, però jo només sé veure la pell del drac.

La figura impossible

El cos de la dona segons Josep Maria Subirachs,
un joc impossible de convexitats, llums i ombres.

Mesura de l'espai-temps (1967),
Josep Maria Subirachs
Edifici Mercuri de Barcelona.

Vermell passió

La façana de la Passió de la Sagrada Família, vestida de vermell.

La darrera rodona enigmàtica

I heus aquí, una darrera mostra de les estranyes rodones que envaeixen Barcelona.

Una altra rodona misteriosa

Potser aquesta nova rodona aporta una mica més de llum a l'enigma plantejat.

Rodona enigmàtica

Una nova forma d'enigma:
Què pot ser això que s'amaga rere d'una composició plàstica d'estil japonès?

S'accepten propostes!