La mateixa claror

I malgrat el pas dels anys, podem admirar la mateixa claror travessant els vitralls de colors, la mateixa que va imaginar Josep Puig i Cadafalch en dissenyar-los per a la Casa Amatller.

Estances antigues

Crepitacions de vermell setinat i cruxits de fustes nobles acompanyen la magnífica obra de Gaspar Homar a la casa de l'empresari xocolater Antoni Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch. És com tornar al passat!

15 monstres

Els monstres de Lita Cabellut només són els retrats de l'ànima.

Intallation 15 paitings
2010
Lita Cabellut - Retrospective
Fundació Vilcasas

Diàbolo o les bèsties de Joan Ponç

Diuen que cada dia, i de forma recurrent, unes bèsties diabòliques, màgiques i inquietants apareixen a l'interior de la casa Milà!
Són les bèsties sorgides del cap de Joan Ponç.

Joan Ponç. Diàbolo.
La Pedrera

Metàfora visual X (a la manera de Richard Estes)

Fuga, concepte inversament proporcional a la subtilesa d'Acompanyar-te del Banc Sabadell.

Façana de les oficines del Banc Sabadell a la rambla de Catalunya de Barcelona
Més informació del pintor americà híper-realista, Richard Estes

Significat d'incomunicació o metàfora dels temps moderns

Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, Incomunicació:
 
1 f. [LC] Manca de comunicació.
2 f. [LC] Acció d’incomunicar.

En aquest cas, potser la segona accepció, no?

L'ombra de les vacances

La rutina i els hàbits del dia s'esquerden i podem intuir l'ombra de les vacances, fresca, lliure i prometedora, davant nostre.

Formes sinuoses i femenines

Amb la calor de l'estiu, les formes de les coses s'estoven i adopten aires sinuosos i més femenins.

Casa Milà "la Pedrera", 1906-1910
Antoni Gaudí i Cornet
Passeig de Gràcia, Barceona

La casa penjada dels núvols

Amb aquest títol, bé podria tractar-se d'una novel·la juvenil de Joaquim Carbó, com "La casa sota la sorra" o "La casa sota el mar", entre d'altres, totes elles protagonitzades pel barceloní Pere Vidal. I tal com passava en aquestes aventures, enmig de les nuvolades hi travarem una ciutat estanya sustentada per centenars i centenars de fils de núvols, on opera una organització secreta dedicada a negocis bruts que maldarà perquè no puguem escapar-nos-en.

Llastima que avui no sigui necessari recórrer a la imaginació per trobar organitzacions, secretes o no, que d'una forma o altra ens facin la vida impossible.

Tanmateix, com vàrem xalar llegint les aventures escrites per Joaquim Carbó!

Assassina declarada

A banda de cometre el crim, se'n declara autora anunciant-ho als quatre vents.
A terra, el cos del delicte?
Agafeu-la!

Món de plàstic

Quan arribes al meu món
no hi cerquis res del teu,
cap color ni cap soroll
que coneixes bé del teu
habita avui al meu món.
Aquí tot és de plàstic
mar, cel, turons i pobles,
carrers, ocells i mobles.
Potser et ferà fàstic.

Escala monumental casa Tomàs Roger

Qui, sinó Enric Sagnier, podria concebre una escala de palau, eclèctica, elegant i senyorial dins d'un edifici d'habitatges de l'Eixample?
 
Casa Tomàs Roger, 1888-1910
Arquitecte: Enric Sagnier Villavecchia

Paral·lelismes o natura morta urbana

Si la pintura barroca es va caracteritzar, entre altres, per l'ús de les diagonals creuades de les composicions temàtiques dels seus quadres i per l'ús de les vestidures, roba en general i els cortinatges en concret, com a element escenogràfic i tridimensional, així com per l'ús dramàtic de la il·luminació, l'art urbà també es caracteritza per l'ús de diagonals, cortinatges i de la llum, tanmateix sota el criteri de l'aleatorietat i arbitrarietat compositiva que l'atzar, i no l'artista, imposa.

Cercant la llum

VUELTA DE PASEO

Asesinado por el cielo.
Entre las formas que van hacia la sierpe
y las formas que buscan el cristal,
dejaré crecer mis cabellos.
Con el árbol de muñones que no canta
y el niño con el blanco rostro de huevo.
Con los animalitos de cabeza rota
y el agua harapienta de los pies secos.
Con todo lo que tiene cansancio sordomudo
y mariposa ahogada en el tintero.
Tropezando con mi rostro distinto cada día.
¡Asesinado por el cielo!

Federico García Lorca, 
Poeta en Nueva York
1929-30 

Capvespre sobre la Diagonal

Només els núvols tenen el poder d'invocar tot el poder i magnitud de la llum de la tarda quan a la terra només hi regna la penombra.

Art a les escombraries

Per quina raó l'art, a voltes, perd la seva funció?
Per què es llença una pintura al carrer?
Possiblement, perquè els ulls que se'l miren ja no hi saben veure allò que en silenci proclama: una mica de bellesa.

Nota: Ara bé, cal dir que el marc no hi ajuda gens ni mica!

Fals capvespre

Malfieu-vos dels miralls rosats!
Són l'emblema dels vanitosos i exagerats.

La trista solitud de l'asfalt

Quan ningú passa pels carrers, l'asfalt mostra una punyent, però a la vegada, poètica solitud.

Signes desconeguts sobre lona

Tot i que aquests grafitis podrien semblar esbossos o croquis d'una obra de Willem de Kooning, un pintor entre l'expressionisme abstracte i l'action painting, els entesos en el llenguatge apunten que són signes d'un idioma desconegut i estrany, del qual, fins ara ningú en coneix la procedència ni el significat.

The authentic mannequin challenge

Això sí que és estar immòbil, i la resta, ximpleries.