Bet aquí, no fa pas massa temps, fet i fet, ahir mateix, que de matinada, quan els carrers tot just es desperten i els colors tornen a col·locar-se d'esma al seu lloc, un núvol enamoradís i somniador, certament ben il·lús com podreu comprovar, s'enamorà d'una paret mitgera altiva, estirada i arrogant. A cada segons, el núvol, ben enamorat, canviava de formes i de clors per captar l'atenció de la paret. Però aquesta, vanitosa com era, amb certes aspiracions més notables i consistents, ignorà les atencions i cabrioles del pobre núvol.
A mig matí, davant del menyspreu persistent de la mitgera, el núvol, cansat de tanta inventiva cromàtica i moviments formals, decidí fondre el seu desengany amb llàgrimes amargues damunt la ciutat que, de tan atrafegada, no s'adonà del sacrifici amorós.
