Censura espanyola al 2018!

"La fira Arco de Madrid censura l’obra que denuncia l’existència de presos polítics a l’estat espanyol", obra de Santiago Sierra

Fent retirar una obra d'art (encara no se sap de qui és la responsabilitat!) perquè no "incomodi" o "pugui molestar" a algú pel seu contingut polític, (l'obra presenta, entre d'altres, a Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez), el què aconsegueixen dues coses diametralment oposades:
1. un ressò mediàtic inversament proporcional a l'objectiu inicial, i
2  al mateix temps, evidenciar que la censura inquisitorial, per si algú encara no se n'havia adonat, plani a pleret en ple 2018.

Jo em sento censurat!

15 monstres

Els monstres de Lita Cabellut només són els retrats de l'ànima.

Intallation 15 paitings
2010
Lita Cabellut - Retrospective
Fundació Vilcasas

Esculpir l'espai

"Tots els meus problemes giren entorn de l'espai?
Fa temps, el temps era el meu problema.

Ara, l'espai. Vull esculpir l'espai. Estic esculpint l'espai"

Rosermarie Castoro

Enfocant a l'infinit
MACBA

Diàbolo o les bèsties de Joan Ponç

Diuen que cada dia, i de forma recurrent, unes bèsties diabòliques, màgiques i inquietants apareixen a l'interior de la casa Milà!
Són les bèsties sorgides del cap de Joan Ponç.

Joan Ponç. Diàbolo.
La Pedrera

Metàfora visual XIV (a la manera de la canalla)

Arriba el temps dels monstres!!!

Dibuix d'un nen o nena (desconegut) fet amb guixos al terra de la plaça de la Vila de Gràcia.

Metàfora visual XI (a la maniera de Michelangelo Buonarroti)

Pausa o la capacitat de recapacitar per seguir endavant.

Moisès, escultura central del sepulcre de Juli II a San Pietro in Vincoli, a Roma.

Segons Sigmunt Freud, a partir de l'anàlisi de l'escultura, Michelangelo Buonarroti representa l'instant de recapacitació de Moisès abans de trencar les taules de la llei, recuperant la compostura i la temperança. La posició de les taules, la postura del profeta al seu seient, la posició de la mà dreta jugant amb l'ondulació de la barba, la inclinació del cap i la direcció de la mirada indicarien, segons l'anàlisi de Freud, aquest moment concret, moment que equivaldria al punt de reflexió de Michelangelo envers la relació tensa i tumultuosa amb el papa Juli II, un dels seus grans mecenes.

Això, però, només és una interpretació d'una obra d'art.

Nota 1: Per primer cop he publicat una foto meva que no és de Barcelona, però el dia ho demanava.

Metàfora visual VIII (a la manera de Josep M. Subirachs)

Mantinguem-nos sempre emparats sota l'ombra de la dignitat.

La deessa, 1983
Pedra d’Ulldecona
114 x 66 x 46 cm

Josep M. Subirachs
Espai Subirachs

Metàfora visual V (a l'estil de Frederic Amat)

"La vergonya per la violència i l'odi és de color vermell sang, i no és pot oblidar"

Pluja de sang, 2010

Mural reaitzat en el taller Ceràmica Cumella,
Instal·lació Teatre Lliure de Gràcia

Metàfora visual IV (a l'estil de Mark Rothko)

Les mentides ens oculten la veritat

Metàfora visual III (a l'estil de Joan Brossa)

Europa, una vella dama

Europa, una vieja dama
Europe, une vieille dame
Europe, an old lady

Obsessed to vote

Sense paraules!

Art contemporani de carrer

Composició ritme gris 1
Autor desconegut
Exposició:
al carrer Mare de Déu de la Salut, número 17 de Barcelona

Les Parques de l'Espai Subirachs

Segons la mitologia romana, les Parques foren antigues divinitats itàliques protectores de la gestació i del naixement, i identificades amb el Destí.  Controlaven els esdeveniments de la vida tant de mortals com d'immortals, des del naixement a la mort. Fins i tot els déus  estaven subjectes a les Parques.
I tal com Josep M. Subirachs les va imaginar, habitualment es representen com a filadores que limiten, segons la seva voluntat, la vida dels homes.

Esperem que les Parques filin durant molts anys la vida de l'Espai Subirachs

Weegee by Weegee

Pobres, rics, morts, assassinats, borratxos i putes, crims, incendis i accidents, festes, balls i esdeveniments, una visió crua, directe i impactant dels anys 30 i 40 a New York.
Emocionant!

Weegee by Weegee 
Foto Colectania

Embolicat

Possiblement ningú se n'ha adonat. Tothom ja només pensa en les vacances i en oblidar, si això és possible, per uns instants, la feina i la rutina de cada dia. És possible que les autoritats no ho hagin publicitat de forma massiva i eficient. Fins i tot també és culpa nostra, és evident que cada dia ens consta més mirar cap amunt, cap als núvols, cap al cel, tothora sotmesos al magnetisme de la pantalla del nostre mòbil.

Però el cert és que crec que l'artista Christo (n. Gabrovo, Bulgaria, 1935), ens ha obsequiat amb una nova instal·lació que no deixarà indiferent a ningú.

Sortiu a cercar-la! L'art és al carrer!

Una altra obra de l'artista Christo a Photsolde

Aquesta és la Heidi?

La veritat, jo la recordava diferent, potser més acolorida i menys moderna.
Però potser és perquè fa molt temps que no la veig.

Color blau a la finestra

Penjaré paper a la finestra
i el pintaré del color del cel blau
perquè quan arribi el capvespre
s'hi entretingui l'oreig tan suau

Exposició al carrer

"Composició"
Tècnica mixta
Guix, estucat, ciment, sutge, pols, panot, humitats i pintura.
2 x 4 metres
Autor desconegut

Ball de tanques o dansa metàl·lica

Seguint un ritual pagà que es perd en la nit del temps, quan arriba la primavera, les tanques surten a ballar plegades una dansa monòtona, trista i metàl·lica que ningú sap interpretar però que a tothom fascina.

Art a les escombraries

Per quina raó l'art, a voltes, perd la seva funció?
Per què es llença una pintura al carrer?
Possiblement, perquè els ulls que se'l miren ja no hi saben veure allò que en silenci proclama: una mica de bellesa.

Nota: Ara bé, cal dir que el marc no hi ajuda gens ni mica!