Estructura sostinguda

Una gran estructura, a l'aire sostinguda,
desafia les lleis sagrades de la gravetat
podria semblar-nos ingràvida, la veritat,
però només és la impressió percebuda.

Fuga a la Barceloneta

A la Barceloneta, la fuga de la plaça Charles Darwin s'estavella contra cent trenta-dues finestres,

Després del temporal

Un cop passat el temporal es poden veure restes del naufragi, tot i que, aquesta vegada, les restes no pertanyen a cap vaixell o nau, sinó de les estructures esportives i lúdiques de la platja.

El món al revés

Com ens hem tornat!
El món està ben capgirat,
els ocells ara campen pels prats
mentre els homes vieuen engabiats.

"Una habitació on sempre pllou",
escultrua de Juan Muñoz
1992

Allò que el mar s'endugué

Si anem construint arran de mar, a primera línia, quasi damunt les ones, no és normal que després, quan hi ha llevantades o temporals forts, el mar intenti recuperar el què és seu?

Temporal de tristesa

Possiblement, els temporals de mar o llevantades, desfermen un grau molt alt de tristesa.

Bressol de tots els blaus

BRESSOL DE TOTS ELS BLAUS

El meu amic el mar
té la calma d’un déu adormit,
quan la meva nau busca recer
a l’illa del seu pit.

El meu amic el mar
té el coratge d’un déu exaltat,
i quan s’omple d’aire el meu velam
seguim un joc incert.

I, tanmateix, potser
el gep de l’onada acabarà
amb tot el meu somni desitjós
d’anar a aquell port d’atzars.

El meu amic el mar
és l’immens bressol de tots els blaus,
i en el seu va-i-vé de so i color
aprenc el poc que tinc.

És per això que mai
no em podré allunyar del seu batec,
i fidel viuré amarinat
fins acabat el vent.

Lletra i música, Lluís Llach
El meu amic el mar (1978)
 

Mar de plata

Aquest migdia el mar, sota un amenaçant temporal de llevant, era de plata.
I si miraves amb atenció, podies veure sirenes jugant amb les ones argentades.

Aprendre a volar

Volar!
El més important
és deixar-se anar i volar
sigui de la forma que sigui,
més amunt o més avall,
però comptat i debatut,
volar!

Composició després de la tempesta

Avui, amb els pensaments al vent.

W atrapada

Què hi fa una lletra W entre les quatre barres?
Potser és un senyal que ens envia la ciutat perquè no desitja convertir-se amb Wharcellona.

Geometries a la platja

El silenci es passeja entre les geometries solitàries de la platja mentre el mar calla.

L'equilibri de la palmera

Una palmera com a eix de simetria fotogràfic a l'estil de Peter Greenaway a The Belly of an Architect.

La torre de vidre

Possiblement no és el millor edifici de Barcelona ni el més reeixit de l'arquitecte.
Tanmateix, segons com es miri, posseeix quelcom especial i màgic que el fa diferent de la resta dels edificis nous.

L'atmosfera de la nova ciutat

La composició d'aquest edifici, creada a partir de l'addició i superposició de cossos, crea una atmosfera tensa més pròpia dels decorats de Tim Barton que de l'urbanisme racional i ortogonal de Barcelona.

El límit de la ciutat

A final de la ciutat, encara que pugui semblar impossible, no té sortida. És una gàbia.

Mitgera d'estiu

Sembla, diuen, algú ho ha comentat, però no és del tot cert, que ja ha arribat l'estiu a alguna mitgera de la ciutat.

Old advertisement

Hi ha coses que el temps no pot canviar.
Un bon pa amb tomàquet i un bon pernil serrà.

(exceptuant el bigotet ridícul i la patilla ampul·losa del rostre rialler de l'anunci)

Simetria perfecte

Pensaments d'un viatger

"Com si d'una gran terma romana es tractés, el vestíbul diàfan i lluminós de l'Estació de França embolcalla i protegeix els meus pensaments erràtics. Quantes penes i alegries han ressonat dins d'aquestes voltes?".

El disseny del vestíbul de l'Estació de França, de clar llenguatge classicista molt monumental, afí als postulats del Noucentisme arquitectònic, fou concebut pels arquitectes Raimon Duran i Reynals i Pelayo Martínez.

Oferta!!

Aquesta tipografia és la dels nostres temps: la de les retallades, la dels preus a la baixa, la dels "saldos", sobretot en política, la que identifica els sous de molta gent, la dels desnonament, la de l'economia submergida, la de l'economia que practica el nostre govern i la que practica l'estat espanyol envers el nostre país.
En definitiva, hauria de ser declarada oficialment la tipografia de l'economia de guerra de la nostra era. I es podria anomenar "Tipografia Cutre"