Vistes al Noucentisme

Des dels terrats de Santa Maria del Mar es pot contemplar un dels conjunts de torres, agulles, pinacles i teulats més espectaculars que el Noucentisme va construir a l'inici de la Via Laietana, en primer terme, els teulats de l'antic edifici d'oficines de la companyia Transmediterránea, en segon terme, la torre principal de l'edifici de Correus, i al final, la torre metàl·lica Jaume I.

Després del temporal

Un cop passat el temporal es poden veure restes del naufragi, tot i que, aquesta vegada, les restes no pertanyen a cap vaixell o nau, sinó de les estructures esportives i lúdiques de la platja.

Allò que el mar s'endugué

Si anem construint arran de mar, a primera línia, quasi damunt les ones, no és normal que després, quan hi ha llevantades o temporals forts, el mar intenti recuperar el què és seu?

Temporal de tristesa

Possiblement, els temporals de mar o llevantades, desfermen un grau molt alt de tristesa.

Bressol de tots els blaus

BRESSOL DE TOTS ELS BLAUS

El meu amic el mar
té la calma d’un déu adormit,
quan la meva nau busca recer
a l’illa del seu pit.

El meu amic el mar
té el coratge d’un déu exaltat,
i quan s’omple d’aire el meu velam
seguim un joc incert.

I, tanmateix, potser
el gep de l’onada acabarà
amb tot el meu somni desitjós
d’anar a aquell port d’atzars.

El meu amic el mar
és l’immens bressol de tots els blaus,
i en el seu va-i-vé de so i color
aprenc el poc que tinc.

És per això que mai
no em podré allunyar del seu batec,
i fidel viuré amarinat
fins acabat el vent.

Lletra i música, Lluís Llach
El meu amic el mar (1978)
 

Mar de plata

Aquest migdia el mar, sota un amenaçant temporal de llevant, era de plata.
I si miraves amb atenció, podies veure sirenes jugant amb les ones argentades.

Composició després de la tempesta

Avui, amb els pensaments al vent.

Aires d'hivern sobre Barcelona

Finalment, hem pogut veure uns quants núvols de tempesta sobre Barcelona amb una llum d'hivern preciosa.

Arbre de Nadal a la marinera

Aquest any, com una elegant escultura de Constantin Brancusi, l'esperit de Nadal ha arribat al port de Barcelona de forma discreta, estilitzada i subtil. 

Great triangle

Estructura de fusta i metall lúdico-infantil col·locada a tocar de la platja que, sense ningú al voltant, esdevé el Gran Triangle, una escultura poetico-mística ancorada damunt la sorra.

Segona fotografia pertanyent a l'era "Triangular".

Geometries a la platja

El silenci es passeja entre les geometries solitàries de la platja mentre el mar calla.

L'equilibri de la palmera

Una palmera com a eix de simetria fotogràfic a l'estil de Peter Greenaway a The Belly of an Architect.

A ghost ship in Barcelona?

"Vinc de molt lluny
m'impediràs atracar aquí,
enmig d'aquest temporal,
amb aquest temps?"

Fragment del primer acte de Der fliegende Holländer de Richard Wagner,
estrenada el 2 de gener  de 1843, a la Semperoper de Dresden.

Soroll a mar al mar de Sorolla

És possible captar el moviment suau de les ones del mar a tocar de la platja?
És possible pintar el reflex fugaç del sol damunt l'aigua turquesa?
És possible veure la transparència de l'aigua maragda damunt la pell d'un nen?

Sí, algú tan infatigable i fascinat per la llum del mediterrani com Sorolla ho va aconseguir.

Sirena blava

[...]
I aleshores parlà missenyora Circe, dient-me:
»—Mira com tot va tenint acabament. I tu escolta
ara el que et vaig a dir; i un déu ja farà que ho recordis.
Arribaràs de primer a les Sirenes, que encisen
tots els humans, quisvulla que siguin que arribin a elles.
Qui per follia amaina i al so de la veu dóna orella
de les Sirenes, ja mai la muller ni els fills criatures
no el sortiran a rebre, tornant a casa joiosos:
no, les Sirenes l’encisen amb llur cançó prima i clara,
des del punt on s’estan; i entorn blanqueja una rima
d’ossos de gent que es corromp; i la pell que els cobreix va enxiquint-se.
Passa de llarg, però tapa a la teva gent les orelles
amb cera dolça que hauràs remollit, a fi que no hi senti
cap dels altres; però si el cor a tu et diu d’escoltar-les,
fes que et lliguin de mans i de peus dins el ràpid navili,
dret a la paramola, i que fermin les cordes ben altes,
perquè sentis a pler la veu de les dues Sirenes.
I si pregues als teus companys que et deslliguin, i ho manes,
ells una cosa han de fer, que és estrènyer-te encara amb més nusos.
[...]

HOMER. L’Odissea. Fragment. Traducció de Carles Riba.
Barcelona: Edicions de la Magrana, 1993, p. 208 i p. 211-213.

Set de mar (poema visual)

Diferència semàntica:
No és el mateix "ser" un set de mar que "ternir" set de mar.

Les tres gràcies de Barcelona

Representants de l'alegria i de la bellesa, formaven part del seguici dels déus olímpics, especialment d'Afrodita, i de vegades es troben formant cor amb les Muses, ja que es considerava que també influïen en les creacions de l'esperit.Segons la tradició més acceptada eren tres, anomenades Aglaia, Eufròsine i Talia.

Qui sap com es diuen aquestes...

Des d'un turó de Barcelona

Tot i que podria semblar una panoràmica d'una ciutat sud o centre americana, aquesta vista és de la ciutat de Barcelona.
Des d'on està realitzada aquesta fotografia?

a. des del Turó Park Guell
b. des de la Carretera de les Aigües
c. des del Turó de la Peira al districte de Nou Barris
d. des de les bateries antiaèries del Turó de la Rovira

La resposta, la "d", des de les bateries antiaèries del Turó de la Rovira

Una xarxa

Efectes poètics d'una instantània

Sense voler-ho,
potser per descurança,
potser per ignorància,
un veler se m'ha enredat
entre els fils de la xarxa.

I l'august horitzó,
massa rigid i somniador,
massa adust i senyor,
dins la red ha quedat
excessivament encotillat.

Comptat i debatut,
l'atzar capriciós com és
ja ens l'ha ben fotut,
la partida mira de guanyar
ja sigui del dret o del revés.

Geometries

MAR
Ajagut a la platja

No hi ha lleure infinit sinó a la platja:
mar al davant, us lleva tot esment,
i és el seguir una vela bo i jaient
la cosa més remota d'un viatge.

L'onada acanalada, tendrament
es desfà al vostre peu, com en servatge;
us volta la llum viva del celatge
i passen núvols i batecs de vent.

I, alliberats del dubte i l'aventura,
tota poquesa i to enyor cessat,
rebeu un pur secret de la natura

en els ulls i en el cor, de bat a bat,
l'indefinit somriure del que dura:
els canvis tot voltant la identitat.

Josep Carner