Viatge al passat

Després de veure com cada dia minva la qualitat democràtica d'aquest país, les imatges es tornen més borroses i van perdent el color.

Naufragi

Ja ho saps que hi ha mons paral·lels que naufraguen davant dels nostres ulls?

La realitat ens enganya

La realitat no és allò que veuen els nostres ulls.

Gaudí en estat pur

"L'arquitectura és l'ordenació de la llum, l'escultura és el joc de la llum"
Antoni Gaudí

Vitrall de la cripta de la Colònia Güell, d'Antoni Gaudí.

Amb ulls de nen

Cada dia surt el sol
i tot recomença;
i la fosca de la nit
amb força hem de vèncer.
Tots volem un món millor,
ple de pau i de claror:
Res no en pot fer por!
Res no ens pot fer por.

De l'àlbum "Cants al vent", 
dels "Esquirols", 1973, Edigsa.

Metàfora visual XII (a la manera de ningú)

 Requiem for Spain

Metàfora visual IX (a la manera de Mercè Rodoreda)

Mirall trencat

Darrera del mirall hi ha el somni; tots voldríem atènyer el somni, que és la nostra més profunda realitat, sense trencar el mirall.

@RodoredaMerce

Escriptora.
Barcelona 10 d'octubre 1908-Girona 13 d'abril 1983

Metàfora visual VI (a l'estil de Vivian Maier)

Decepció d'Europa, és una foto polsegosa i descolorida

Decepción de Europa, es una foto polvorienta y descolorida
Disappointment of Europa, it's a dusty and discolored photo
Déceptión de l'Europe, d'est une photo poussiéreuse et décolorée

Catalunya

Vitrall amb la senyera al capdamunt de l'escala noble del Palau Güell.

Doble façana

La proposta de doble façana del Palau Güell dissenyada per Antoni Gaudí és elegantíssima i excepcional: el conjunt de columnes, els capitells que es converteixen en arcs parabòlics, els vitralls laterals, els arquitraus i les obertures rectangulars conformen un conjunt que articula la llum de forma migistral.

Somnis d'estiu

A la migdiada d'estiu els somnis són lleugers, onírics i plàstics, però no per això menys intrigants que els de l'hivern.

Un artista rebel

Si Picasso hagués nascut el 1990, i ara tingués només 27 anys, vés a saber amb quin estil pictòric o escultòric ens sorprendria.

Exageració

D'una cosa petita, a vegades som capaços de fer-ne una muntanya.

Aquesta és la Heidi?

La veritat, jo la recordava diferent, potser més acolorida i menys moderna.
Però potser és perquè fa molt temps que no la veig.

La casa penjada dels núvols

Amb aquest títol, bé podria tractar-se d'una novel·la juvenil de Joaquim Carbó, com "La casa sota la sorra" o "La casa sota el mar", entre d'altres, totes elles protagonitzades pel barceloní Pere Vidal. I tal com passava en aquestes aventures, enmig de les nuvolades hi travarem una ciutat estanya sustentada per centenars i centenars de fils de núvols, on opera una organització secreta dedicada a negocis bruts que maldarà perquè no puguem escapar-nos-en.

Llastima que avui no sigui necessari recórrer a la imaginació per trobar organitzacions, secretes o no, que d'una forma o altra ens facin la vida impossible.

Tanmateix, com vàrem xalar llegint les aventures escrites per Joaquim Carbó!

Homenatge a Stanley Kubrick

L'edifici de l'Hotel Hilton de la Diagonal (1990), obra dels arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñon, en aquesta fotografia, amb aquests dos monòlits, esdevé un homenatge a Stanley Kubric per partida doble.

Ulls empresonats

És així com el temps t'ha doblegat,
empresonant els teus ulls,
abans mirall dels meus,
dins d'una presó de tristesa?

La síndria és per l'estiu

Tal vegada es va pintar pensant que refrescaria i donaria aire nou a aquesta habitatge.

Perquè es diu que la síndria té propietats hidratants, no té greixos i rica en minerals. Fins i tot, el seu alt contingut en vitamina A, C, E, D, B6, B12, àcid pantotènic i antioxidants, ajuda a mantenir una pell en bon estat i uns cabells brillants, a la vegada que et permet lluir un bronzejat bonic i durador.

Crec que no és el cas!

Prohibit moltes vegades (actualitat)

Aquesta remor

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.

Miquel Martí i Pol, (1929-2003)
publicat dins del seu poemari Vint-i-set poemes en tres temps (1970-1971)

Formes deformades per la calor (II)

Amb la calor de l'estiu, els edificis més nous i innovadors també pateixen deformacions plàstiques irreversibles.

Veure Calor (I)