Conte curt de matinada
Bet aquí, no fa pas massa temps, fet i fet, ahir mateix, que de
matinada, quan els carrers tot just es desperten i els colors tornen a
col·locar-se d'esma al seu lloc, un núvol enamoradís i somniador,
certament ben il·lús com podreu comprovar, s'enamorà d'una paret mitgera
altiva, estirada i arrogant. A cada segons, el núvol, ben enamorat,
canviava de formes i de clors per captar l'atenció de la paret. Però
aquesta, vanitosa com era, amb certes aspiracions més notables i consistents, ignorà les
atencions i cabrioles del pobre núvol.
A mig matí, davant del
menyspreu persistent de la mitgera, el núvol, cansat de tanta
inventiva cromàtica i moviments formals, decidí fondre el seu desengany amb llàgrimes
amargues damunt la ciutat que, de tan atrafegada, no s'adonà del sacrifici amorós.
