La realitat ens enganya

La realitat no és allò que veuen els nostres ulls.

Metàfora visual XV (a la manera que més us plagui)

Esperança: rere els murs sempre hi ha un cel resplendent.

Geometria entre gegants

La relació espacial entre dos o més cossos voluminosos no és ni directa ni indirectament proporcional als volums que ocupen, només és proporcional a l'especulació del sol.

Un nou ordre arquitectònic

Els grecs varen definir i establir els ordres (que fixaven la relació entre la columna i
la llinda i entaulament, amb un element de transició, el capitell), de l'arquitectura clàssica:
- Dòric
- Jònic, potser un dels més elegants.
- Corinti

Els romans els van ampliar amb:
- Toscà
- i Compost, una barreja molt romana, entre el Jònic i el Corinti

Altres moviments i arquitectes, n'han fet aportacions al llarg de la història, tot i que en essència es podria dir que són sintetitzacions, abstraccions o reinterpretacions de les anteriors.

Però la cosa no s'acaba aquí. Avui, a Barcelona, he trobat un nou ordre arquitectònic que amplia la gamma existent:

- Conté una columna amb una referència directa a les estries de l'estil Dòric.
- Presenta un capitell, simple però elegant, compost per dos elements geomètrics rectangulars connectats entre ells per sinuoses corbes simètriques que remeten directament a les volutes dels capitells Jònics.
- I es completa amb un arquitrau i un fris, molt bàsics, però amb una abstracció d'un mètopa característica del frís de l'estil Dòric, just sobre del capitell.

Tot i la sorpresa, no sé pas com podria anomenar-se
- Elèctric? Simple? Segle XXI? Neptú, en honor al carrer on s'ha localitzat?

Alguna idea? S'accepten suggeriments

Homenatge a Stanley Kubrick

L'edifici de l'Hotel Hilton de la Diagonal (1990), obra dels arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñon, en aquesta fotografia, amb aquests dos monòlits, esdevé un homenatge a Stanley Kubric per partida doble.

Formes deformades per la calor (II)

Amb la calor de l'estiu, els edificis més nous i innovadors també pateixen deformacions plàstiques irreversibles.

Veure Calor (I)

Reunió d'edificis cap al tard

El capvespre, just quan la tarda declina, és el moment preferit pels edificis per trobar-se i fer-la petar. Els podreu trobar en grups o parelles al mig d'unes places i uns carrers que comencen a buidar-se de gent.

Efecte "Mondrimoiré"

Efecte "Mondrimoiré" (Mondrian-Moiré)

Un plantejament compositiu estrictament ortogonal tipus Piet Mondrian però amb efecte Moiré, una curiosa interferència òptica que es forma quan se superposen dos conjunts de línies amb un cert angle.

El final de la innocència

I arriba el dia que el mur de la innocència s'esberla per deixar pas a la maledicència i a la desconfiança.

Pinacles

Per què ens agrada tant als humans apuntar cap al cel?
Potser per la nostra incapacitat per volar?
Per què cerquen a l'infinit les respostes que a la terra no trobem?
O simplement perquè és l'únic lloc en el qual se'ns permet somniar lliurement?

#LlumBCN17

#LlumBCN17 ha tornat a il·luminar les nits de Barcelona per Santa Eulàlia.

Al_Vectors
Onionlab

El retorn de la nau

"I després dels anys, quan ningú recordava que temps enrere ja havien vingut, allò, aquell imponent objecte inquietant, una tarda daurada, sense avís, va tornar a ocultar el cel de la ciutat."

Extracte de "Cròniques de la Porta de l'Infinit"
de Jaujor S.  
4a edició, maig 1999. Barcelona
Edicions Replicant

Allò que el mar s'endugué

Si anem construint arran de mar, a primera línia, quasi damunt les ones, no és normal que després, quan hi ha llevantades o temporals forts, el mar intenti recuperar el què és seu?

Paisatge urbà del silenci

El silenci a l'hivern
és fred, blau i golós,
potser un xic lluminós,
sense cos, però present.
I quan la tarda grogueja,
dins les ombres ensopides,
és quan millor el pots oir.

Els murs de Babel

La nostra societat està construïda amb murs, cada cop més alts, que ens separen i aïllen, malgrat que nosaltres ens creguem lliures.

Composició enfangada

Les obres de la Travessera de Dalt avancen lentament amb tecnologia de darrera generació. Fang, fustots i escombra.

Plaça emmarcada per les obres

Les obres de la plaça de Rovira i Trías, al barri de Gràcia, a banda de ser una molèstia des de fa molts dies, amb  sorolls, pols, fang, maquinària i entrebancs constants, també ens proporcionen punts de vista nous i interessants.
Res és endebades.

The authentic mannequin challenge

Això sí que és estar immòbil, i la resta, ximpleries.

Tercer homenatge a Vivian Maier

Aquest autoretrat distant, vague i pre-nadalenc, és el tercer homenatge a Vivian Maier.

Primer homenatge
Segon homenatge

Realitat apedaçada

La realitat, a voltes, cal apedaçar-la perquè es trenca o s'esquinça.
Perquè, fins que no es demostri el contrari, la realitat és real i no és com Matrix.

Aparador d'un comerç de luxe a l'avinguda de la Diagonal de Barcelona.