La mateixa claror

I malgrat el pas dels anys, podem admirar la mateixa claror travessant els vitralls de colors, la mateixa que va imaginar Josep Puig i Cadafalch en dissenyar-los per a la Casa Amatller.

Estances antigues

Crepitacions de vermell setinat i cruxits de fustes nobles acompanyen la magnífica obra de Gaspar Homar a la casa de l'empresari xocolater Antoni Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch. És com tornar al passat!

Metàfora visual IV (a l'estil de Mark Rothko)

Les mentides ens oculten la veritat

Una porta

Una porta
Una porta de fusta
Una porta de fusta vella
Una porta de fusta vella pintada
Una porta de fusta vella pintada i tancada
Una porta de fusta vella pintada i tancada amb tres panys

La revisió del gòtic

Gaudí, al llarg de la seva trajectòria arquitectònica va revisar i reinterpretar l'estil gòtic diverses vegades.  Aquesta n'és una mostra.
A quin edifici podem trobar aquesta elegantíssima reinterpretació?
Un nou enigma per descobrir.

Ara ve Nadal...

... matarem el gall, 
i a la tia Pepa 
li donarem un tall. 
Ara ve Sant Roc 
matarem el porc 
i a la tia Pepa 
li donarem un tros.

Detall d'un aparador d'un anticuari del carrer dels Banys Nous.

Pintura moderna espontània

Aquest mur del cast antic de Barcelona exposa la seva bellesa plàstica, a cavall entre un Ràfols Casamada i un Hernández Pijuan,

Una vella coneguda

Aquest lloc és com una vella amistat que cal visitar de tant en tant per sentir-se bé.
I després, el poder de l'harmonia del seu espai et conquereix l'esperit, si és que en tenim.

Graffiti rosa inoportú

Al centre històric de Barcelona hi ha establiments antics emmascarats per graffitis poc afortunats i inoportuns, que com una plaga, embruten la ciutat, malgrat que a la foto fins i tot quedi bonic.

On era?

Després d'uns dies completament perdut entre les boires tèrboles de la grip, finalment, una nova fotografia de Llum Barcelona 2016, que il·luminaran els patis del barri gòtic durant les festes de Santa Eulàlia.

"Metre i mig"
Acció dissenyada per LA SALLE-URL

Fragments d'estels

Cristalls i miralls per simbolitzar el patiment i esperança de Santa Eulàlia.

Anhel, al pati del Palau del Marquès de Lió, actual museu de Cultures del Món.
DEIÀ. Escola d’Art i Superior de Disseny 

Sistema solar nadalenc

Com cada any per aquesta època, als carrers de Barcelona apareixen planetes lluminosos que conformen sistemes solars coloristes i particulars.

Geometria antiga truncada

Pedres velles amb actitud contemporània.

Reunió d'objectes diversos

Troballa cromàtica al mig del Born.

Les formes del passat i les del present

"El passat altiu contempla amb certa indiferència i expectació les estructures complexes del present"

Instal·lació Suspès a la Plaça del Rei, una producció de PlayMID en col·laboració amb David Sarsanedas per a BCN Llum.

Fi (de Nadal)

Diuen que aquest gener,
com cada any solen fer,
tots els llums de Nadal
a poc a poc s'apagaran.

Skater at window

A voltes, i per raons insospitades, els objectes decideixen ubicar-se en els llocs més inesperats.
O són els llocs?

Fet a mà / handmade

Aquest model geomètric de rajola, a cavall entre el gòtic i del renaixement, serviran d'inspiració i referent perquè a arquitectes com Domenech i Montaner, Puig i Cadafalch o Antoni Ma Gallissà dissenyin nous models ceràmics que durant el Modernisme enrajolaran les cases de l'Eixample.

Rajoles ceràmiques de l'entrada del monestir de Pedralbes.

L'enigma de la setmana: una visió antiga

Aquesta imatge no pertany ni a Marràqueix, ni a Algèria, ni a Montblanc.
És un fragment antic de muralla romana de Barcelona, sobre la qual, per aprofitar la seva solidesa i estructura, després, s'hi construïren altres edificacions.

Però, on podem trobar aquest fragment recentment alliberat de muralla?

La resposta, tal com diu el meu amic Eduard, al carrer del Sots Tinent Navarro amb la Baixada Caçador, entre la Via Laietana i el carrer Lledó.

The inside moon

Lluna

I la lluna, que passava
entre un núvol i el xiprer,
una llàgrima vessava al mar serè.

Quan l’infant que la mirava,
somniant-la un fanalet,
va sentir el murmuri pàl·lid
d’un lament:

"La pobresa... mai...
la pobresa... mai!" 


Lletra i música.
Lluís Llach, 1986
Llegir cançó completa

Imatge:
Pati de la Casa de l'Ardiaca
Il·luminació per les festes de Santa Eulàlia 2014.