Viatge al passat

Després de veure com cada dia minva la qualitat democràtica d'aquest país, les imatges es tornen més borroses i van perdent el color.

El núvol que festejava de bon matí

Conte curt de matinada

Bet aquí, no fa pas massa temps, fet i fet, ahir mateix, que de matinada, quan els carrers tot just es desperten i els colors tornen a col·locar-se d'esma al seu lloc, un núvol enamoradís i somniador, certament ben il·lús com podreu comprovar, s'enamorà d'una paret mitgera altiva, estirada i arrogant. A cada segons, el núvol, ben enamorat, canviava de formes i de clors per captar l'atenció de la paret. Però aquesta, vanitosa com era, amb certes aspiracions més notables i consistents, ignorà les atencions i cabrioles del pobre núvol.

A mig matí, davant del menyspreu persistent de la mitgera, el núvol, cansat de tanta inventiva cromàtica i moviments formals, decidí fondre el seu desengany amb llàgrimes amargues damunt la ciutat que, de tan atrafegada, no s'adonà del sacrifici amorós.

La fàbrica d'ombres

La fàbrica d'ombres, a les tardes d'hivern, produeix les ombres més allargassades i elegants de l'any.

Xemeneies

La decoració orientalista, l'estil que inspira, defineix i modula l'arquitectura del Palau Güell arriba fins i tot a les xemeneies dels terrats, tot i que ja anticipen una voluntat clarament escultòrica desvinculada de qualsevol corrent estètic o arquitectònic.

Somnis d'estiu

A la migdiada d'estiu els somnis són lleugers, onírics i plàstics, però no per això menys intrigants que els de l'hivern.

Formes sinuoses i femenines

Amb la calor de l'estiu, les formes de les coses s'estoven i adopten aires sinuosos i més femenins.

Casa Milà "la Pedrera", 1906-1910
Antoni Gaudí i Cornet
Passeig de Gràcia, Barceona

Homenatge a Stanley Kubrick

L'edifici de l'Hotel Hilton de la Diagonal (1990), obra dels arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñon, en aquesta fotografia, amb aquests dos monòlits, esdevé un homenatge a Stanley Kubric per partida doble.

Construïm o desconstruïm?

L'estructura de la societat que hem creat potser és massa feble per suportar el futur que vindrà.

Gràcia vertical

Encara que Gràcia mantingui una escala humana similar a l'escala d'un poble, dins de la seva trama urbana hi podem trobar punts on la verticalitat es descompensa.

Un drac a la teulada

Diuen les fons, els guies turístics i alguns llibres, que a la coberta de Bellesguard, Gaudí hi va col·locar un drac, al qual, simbòlicament, Sant Jordi li ha clavat la llança, representada per la torreta rematada per una creu.

La interpretació és bonica, però jo només sé veure la pell del drac.

Cables

Les converses telefòniques són la sang que oxigena la solitud d'aquest mur.

Vistes al Noucentisme

Des dels terrats de Santa Maria del Mar es pot contemplar un dels conjunts de torres, agulles, pinacles i teulats més espectaculars que el Noucentisme va construir a l'inici de la Via Laietana, en primer terme, els teulats de l'antic edifici d'oficines de la companyia Transmediterránea, en segon terme, la torre principal de l'edifici de Correus, i al final, la torre metàl·lica Jaume I.

Fals capvespre

Malfieu-vos dels miralls rosats!
Són l'emblema dels vanitosos i exagerats.

Like a Hispanic castle

Núvols de tarda extrets d'un cel de Zuloaga emmarquen els merlets altius d'un castell impossible de la Diagonal. Coses de la tardor.

Uns altres difunts

Avui (ahir per tots aquells que llegiu aquestes ratlles el dia 3 de novembre) és el dia dels Difunts. El dia 1 és Tots Sants i el dia 2, el dia dels Difunts.

Quan pensem amb difunts, per tradició i cultura, sigui religiosa, literària o cinèfila, ens venen a la ment imatges tristes, de desconsol, pèrdua i de dolor. Tanmateix hi ha una altra classe de difunts que, a diferència de l'anterior, practiquen l'hedonisme i lleugera.

Old american urban city

Una imatge actual que bé podria pertànyer al passat d'una ciutat americana dels anys cinquanta.

Ressons de les Il·lusions de la Natàlia

Per aquesta escala encara hi ressonen les passes accelerades de la Natàlia, una noia tímida i ingènua, il·lusionada per anar al ball de la plaça del Diamant amb la seva amiga Julieta. Ella encara no ho sap, però allà hi coneixerà en Quimet.

Una invasió a l'estil Giger

Ningú se n'ha adonat, però en aquesta casa del carrer Astúries hi succeeixen coses ben estranyes i inquietants.
Només cal mirar sota dels balcons per veure com uns tentacles negres i misteriosos, gens tranquil·litzadors, comencen a estrangular una pobra mènsula escultòrica, la qual, indefensa i atemorida, sap que acabarà com un dels estranys éssers imaginats per Giger per l'Alien de Ridley Scott.

L'ombra de la primavera és allargada

Si he manllevat una part del títol de la primera novel·la de Miguel Delibes, "La sombra del ciprés es alargada", publicada en 1948, és per mostrar que al barri de Gràcia encara podem trobar fragments d'una Barcelona antiga avui en extinció.

Columnes vermelles

La lluna contempla en silenci la dansa ritmada i monòtona de les columnes d'aquest edifici de la Diagonal, il·luminades de vermell pels darrers raigs de sol del dia.