Estances antigues

Crepitacions de vermell setinat i cruxits de fustes nobles acompanyen la magnífica obra de Gaspar Homar a la casa de l'empresari xocolater Antoni Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch. És com tornar al passat!

Naufragi

Ja ho saps que hi ha mons paral·lels que naufraguen davant dels nostres ulls?

El siènci de la distopia

Una distopia és una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable. 

El terme va ser encunyat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia, ja sigui present o futura, on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics.

La línia que volia ser un cercle

Conte curt de la perseverança

Bet aquí que una vegada, no fa pas massa temps, en un solar abandonat i oblidat, hi vivia una línia que somiava ser un cercle. Cada matí, després d'esmorzar com cal, feia exercicis d'estiraments i manteniment per esdevenir més flexible, mal·leable i adaptable. Però per més que ho intentava, i ningú pot retreure-li que no perseverés, no ho aconseguia. Quan els seus dos caps gairebé es tocaven, efectuant un esforç sobrehumà, tità, la pobra línia tornava a la seva posició natural, la recta. Tanmateix, ella, tossuda i directe com era, no es donava per vençuda i ho tornava a provar.

La realitat ens enganya

La realitat no és allò que veuen els nostres ulls.

Fragments cap a la merda

Bocí 
Tros
Residu
Restes
Fragment
Escorrialles
Escombralls
Brossa
Deixalla
Escombraria
Brutícia
Porqueria
Caca
Merda
Més merda
Encara més merda!

L'estructura del món

Algun cop, el món, ens mostra la seva estructura, el seu esquelet damunt del qual es vesteix la realitat.

Metàfora visual XIV (a la manera de la canalla)

Arriba el temps dels monstres!!!

Dibuix d'un nen o nena (desconegut) fet amb guixos al terra de la plaça de la Vila de Gràcia.

El gran estel

Quan la llum et fugi,
cerca el gran estel.

La ratlla verda

Si l'avui t'oprimeix,

cerca la ratlla verda del futur

Metàfora visual XIII (a la manera de la decepció)

 

Buidor, és el silenci d'avui d'Europa
Vacío, es el silencio de hoy en Europa
Emptiness, it's the silence of today in Europe

Metàfora visual XII (a la manera de ningú)

 Requiem for Spain

L'efecte Arnolfini sense matrimoni

El mirall retorna una composició amb porta marró amb senyal circular, tub de gas groc, terra de panot gris i paret vermella, tanmateix no hi ha cap rastre de cap matrimon

Metàfora visual IX (a la manera de Mercè Rodoreda)

Mirall trencat

Darrera del mirall hi ha el somni; tots voldríem atènyer el somni, que és la nostra més profunda realitat, sense trencar el mirall.

@RodoredaMerce

Escriptora.
Barcelona 10 d'octubre 1908-Girona 13 d'abril 1983

Sisena natura morta urbana

Una nova natura morta urbana, la sisena d'aquest bloc

Natura morta per Tots Sants
Natura morta amb mirall
Paral·lelismes o natura morta urbana
Natura morta urbana 
Quinta natura morta urbana

Aquesta que publico avui, però és un petit homenatge a les meravelloses natures mortes i "altars profans" de Toni Catany.

Tancament per vacances

Després de 204 fotografies comentades al llarg d'aquest curs, de setembre a juliol, aquest bloc romandrà tancat per vacances (i per renovació creativa) fins al dia 4 de setembre.

L'ombra de les vacances

La rutina i els hàbits del dia s'esquerden i podem intuir l'ombra de les vacances, fresca, lliure i prometedora, davant nostre.

Un no-lloc a l'estiu

A l'estiu, els no-lloc, aquests espais anodins, despersonalitzats, que no aporten identitat, es fan més avorrívols i insuportables.

Invasió

"El dia que van arribar, o més ben dit, aparèixer –perquè ningú va veure'ls arribar d'enlloc–, aquells éssers ens van semblar completament inofensius. Amb el seu caminar maldestre i pot eficient, d'aire desmenjat i fràgil. Tanmateix, això és el que tothom va pensar. Ningú podia imaginar el que amagaven a l'interior del seu cos. I això fou la nostra perdició, si ho haguéssim pogut imaginar, ens hauríem protegit."

Filosofia amb cinc reixes

Cada reixa d'aquest mur té una funció i un sentit concret.

Tanmateix, des de fora estant, des del carrer, no s'arriba a copsar ni la funció.

Les reixes són a la filosofia els enigmes que ens formulem quan contemplem el mur de l'univers.