Viatge al passat

Després de veure com cada dia minva la qualitat democràtica d'aquest país, les imatges es tornen més borroses i van perdent el color.

Silenci industrial

Molt pocs mots travessen l'aire.
Puc sentir el silenci silent dels murs de formigó,
el ressò de les queixes de les reixes de ferro 
i la respiració pausada dels tres sentinelles adormits.

Naufragi

Ja ho saps que hi ha mons paral·lels que naufraguen davant dels nostres ulls?

El siènci de la distopia

Una distopia és una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable. 

El terme va ser encunyat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia, ja sigui present o futura, on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics.

El núvol que festejava de bon matí

Conte curt de matinada

Bet aquí, no fa pas massa temps, fet i fet, ahir mateix, que de matinada, quan els carrers tot just es desperten i els colors tornen a col·locar-se d'esma al seu lloc, un núvol enamoradís i somniador, certament ben il·lús com podreu comprovar, s'enamorà d'una paret mitgera altiva, estirada i arrogant. A cada segons, el núvol, ben enamorat, canviava de formes i de clors per captar l'atenció de la paret. Però aquesta, vanitosa com era, amb certes aspiracions més notables i consistents, ignorà les atencions i cabrioles del pobre núvol.

A mig matí, davant del menyspreu persistent de la mitgera, el núvol, cansat de tanta inventiva cromàtica i moviments formals, decidí fondre el seu desengany amb llàgrimes amargues damunt la ciutat que, de tan atrafegada, no s'adonà del sacrifici amorós.

Caçant el blau del cel

Per caçar el blau del cel, no es pot pas fer amb una única xarxa.

Cal fer servir-ne moltes, unes superposades a les altres.

I amb tot i això, és possible que el blau s'escoli entre l'ordit.

Per caçar el blau del cel cal tenir molta paciència.

La realitat ens enganya

La realitat no és allò que veuen els nostres ulls.

Fulles grogues de tardor (24è dia en groc)

Avui s'acaba la tardor, i amb ella, les fulles grogues dels arbres.

Tant de bo nosaltres també poguéssim desprendre'ns del color groc!
Però encara hi ha presos polítics a la presó i corre la brama que encara n'hi haurà més!

Tenim color groc per tot l'hivern! No ens deixeu fulles grogues!

Fins i tot les flors són grogues

A la carretera de les Aigües, aquest hivern, fins i tot les flors són grogues per denunciar que hi ha presos polítics a les presons de Madrid. La junta electoral, també ho prohibirà?

Geometria entre gegants

La relació espacial entre dos o més cossos voluminosos no és ni directa ni indirectament proporcional als volums que ocupen, només és proporcional a l'especulació del sol.

Xemeneies

La decoració orientalista, l'estil que inspira, defineix i modula l'arquitectura del Palau Güell arriba fins i tot a les xemeneies dels terrats, tot i que ja anticipen una voluntat clarament escultòrica desvinculada de qualsevol corrent estètic o arquitectònic.

Embolicat

Possiblement ningú se n'ha adonat. Tothom ja només pensa en les vacances i en oblidar, si això és possible, per uns instants, la feina i la rutina de cada dia. És possible que les autoritats no ho hagin publicitat de forma massiva i eficient. Fins i tot també és culpa nostra, és evident que cada dia ens consta més mirar cap amunt, cap als núvols, cap al cel, tothora sotmesos al magnetisme de la pantalla del nostre mòbil.

Però el cert és que crec que l'artista Christo (n. Gabrovo, Bulgaria, 1935), ens ha obsequiat amb una nova instal·lació que no deixarà indiferent a ningú.

Sortiu a cercar-la! L'art és al carrer!

Una altra obra de l'artista Christo a Photsolde

Formes sinuoses i femenines

Amb la calor de l'estiu, les formes de les coses s'estoven i adopten aires sinuosos i més femenins.

Casa Milà "la Pedrera", 1906-1910
Antoni Gaudí i Cornet
Passeig de Gràcia, Barceona

La casa penjada dels núvols

Amb aquest títol, bé podria tractar-se d'una novel·la juvenil de Joaquim Carbó, com "La casa sota la sorra" o "La casa sota el mar", entre d'altres, totes elles protagonitzades pel barceloní Pere Vidal. I tal com passava en aquestes aventures, enmig de les nuvolades hi travarem una ciutat estanya sustentada per centenars i centenars de fils de núvols, on opera una organització secreta dedicada a negocis bruts que maldarà perquè no puguem escapar-nos-en.

Llastima que avui no sigui necessari recórrer a la imaginació per trobar organitzacions, secretes o no, que d'una forma o altra ens facin la vida impossible.

Tanmateix, com vàrem xalar llegint les aventures escrites per Joaquim Carbó!

Simfonia urbana en grisos

Quan el dia s'aixeca cendrós
la ciutat per massa gris emmalalteix,
fugen de les cases tots els colors,
la vida dels carrers desapareix.

En arribar el vespre solitari i mut,
els murs s'inclinen davant la tristesa.

Amb l'aire de Santiago Rusiñol

Per refrescar una mica la calor de l'estiu, una imatge actual que remet, a través d'una reflexió màgica, al decadentisme i poesia dels jardins de Santiago Rusiñol.

Santiago Rusiñol

Laberint d’Horta I, Barcelona, 1898

Formes deformades per la calor (II)

Amb la calor de l'estiu, els edificis més nous i innovadors també pateixen deformacions plàstiques irreversibles.

Veure Calor (I)

Una altra fotografia de l'home invisible

La nostra vista pot percebre el cos de l'home invisible quan passa per davant de la reixa metàl·lica. Cal mirar amb atenció, doncs, la deformació que la seva presència produeix en la malla geomètrica.

L'altra fotografia de l'home invisible a Photsolde

Gràcia vertical

Encara que Gràcia mantingui una escala humana similar a l'escala d'un poble, dins de la seva trama urbana hi podem trobar punts on la verticalitat es descompensa.

Fuga vers la llum

Després de molts dies sense enigmes, arriba finalment un nou cas per resoldre!

On podem contemplar aquesta perspectiva fugada vers la llum?

La resposta.... accés al recinte firal de Fira de Barcelona pel carrer Paral·lel.