Tanqueu totes les portes
perquè tota aquesta farda
que avui arriba de fora
no pugui entrar a palau!
I que tinguem sort!
Dita tradicional acabada d'inventar
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges
25/2/18
Tanqueu totes les portes!
Tanqueu totes les portes
perquè tota aquesta farda
que avui arriba de fora
no pugui entrar a palau!
I que tinguem sort!
Dita tradicional acabada d'inventar
30/10/17
Fragments cap a la merda
Tros
Residu
Restes
Fragment
Escorrialles
Escombralls
Brossa
Deixalla
Escombraria
Brutícia
Porqueria
Caca
Merda
Més merda
Encara més merda!
25/10/17
Amb ulls de nen
i tot recomença;
i la fosca de la nit
amb força hem de vèncer.
Tots volem un món millor,
ple de pau i de claror:
Res no en pot fer por!
Res no ens pot fer por.
De l'àlbum "Cants al vent",
dels "Esquirols", 1973, Edigsa.
19/10/17
18/10/17
4/10/17
Metàfora visual VIII (a la manera de Josep M. Subirachs)
La deessa, 1983
Pedra d’Ulldecona
114 x 66 x 46 cm
Josep M. Subirachs
Espai Subirachs
6/9/17
Records oblidats
perquè no volen desaparèixer
quan tothom els ha oblidat
3/7/17
Ulls empresonats
És així com el temps t'ha doblegat,
empresonant els teus ulls,
abans mirall dels meus,
dins d'una presó de tristesa?
28/6/17
Prohibit moltes vegades (actualitat)
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.
Miquel Martí i Pol, (1929-2003)
publicat dins del seu poemari Vint-i-set poemes en tres temps (1970-1971)
19/6/17
Color blau a la finestra
i el pintaré del color del cel blau
perquè quan arribi el capvespre
s'hi entretingui l'oreig tan suau
Quinta natura morta urbana
Natura morta per Tots Sants
Natura morta amb mirall
Paral·lelismes o natura morta urbana
Natura morta urbana
Però sense dubte, una de les més interessants és la que avui publico perquè segurament és exactament això, una natura morta urbana, a l'estiu de les magnífiques natures de Francisco de Zurbaran o de Giorgio Morandi.
13/6/17
29/5/17
Món de plàstic
no hi cerquis res del teu,
cap color ni cap soroll
que coneixes bé del teu
habita avui al meu món.
Aquí tot és de plàstic
mar, cel, turons i pobles,
carrers, ocells i mobles.
Potser et ferà fàstic.
15/5/17
Com una segona pell
anem en silenci vestint
damunt la nostra fesomia
un vel verd d'hipocresia,
agre, seductor i artificial,
subtil cuirassa superficial,
per escamotejar del món
l'infant que encara som.
11/5/17
Hermetisme
he d'esdevenir un escull,
cloure llengua, orelles i ulls,
amb clau, pany i forrellat.
M'erigiré en forçat carceller
i el meu cos, en presó segellada,
funest i anhelat amagatall.
28/3/17
Jo o el que imagino que sóc
el que em sé de mi mateix,
allò que sé que he sigut
i aquell que ha de venir,
per saber qui sóc
i per conèixer on vaig,
i així, poder-me oferir
a tu, tal com
m'imagino que sóc.
21/3/17
20/3/17
Ofrena de primavera
cosida amb la llum d'or de la tarda
i l'oreig fresquívol del capvespre,
perquè no oblidis mai el delit
dels primers dies de primavera.
23/2/17
La trista solitud de l'asfalt
20/2/17
Mort de la publicitat
que la publicitat mort,
el paper imprès esdevé,
de mica en mica,
en la seva mortalla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)