Magnificència noucentista

L'excel·lent i majestuós interior de l'edifici de Correus i Telègraf, dissenyat l'any 1914 pels arquitectes Josep Goday i Casals i Jaume Torres i Grau, guanyadors del concurs públic que es realitzà per a la construcció de l'edifici de correus.
Aquest projecte, però, no fou materialitzat fins a la seva construcció, entre els anys 1926 i 1928. La decoració escultòrica dels exteriors són obra de Pere Jou, Manuel Fuxà i Eusebi Arnau. Les pintures d'aquest saló central foren obra de pintors d'estètica noucentista com Francesc Galí, Josep Obiols, Francesc Labarta i Francesc Canyelles.

Vistes al Noucentisme

Des dels terrats de Santa Maria del Mar es pot contemplar un dels conjunts de torres, agulles, pinacles i teulats més espectaculars que el Noucentisme va construir a l'inici de la Via Laietana, en primer terme, els teulats de l'antic edifici d'oficines de la companyia Transmediterránea, en segon terme, la torre principal de l'edifici de Correus, i al final, la torre metàl·lica Jaume I.

Las formas que buscan el cristal

Asesinado por el cielo,
entre las formas que van hacia la sierpe
y las formas que buscan el cristal,
dejaré crecer mis cabellos.

Fragment de Poeta en Nueva York (1929 - 1930)
Federico García Lorca  

Uns billars al soterrani

Gràcies al Barcelona Gallery Weekend, aquest dissabte passat vàrem fer una visita al Club Billar Barcelona, ubicat al soterrani del Teatre Coliseum, un lloc desconegut que perviu encara al centre de Barcelona amb l'encant del passat.

En Miquel Casademunt, l'actual president del club, ens va atendre de forma amabilíssima. Tot un plaer!

Construccions efímeres

Cada cop que al cel hi ha tempesta,
es creen construccions efímeres singulars
que competeixen amb les cúpules de la ciutat.

Templet monumental

Arriba un nou enigma de la setmana!

Quin edifici de Barcelona està coronat per aquest fastuós i excessiu templet noucentista?

La resposta, la setmana vinent.

Classicisme ocult

Entre la vegetació de Montjuïc, s'hi oculta l'essència del classicisme del Noucentisme.

Finestres del renaixamanet venecià

En contemplar aquestes finestres es pot esperar que en qualsevol moment aparegui un personatge venecià pintat per Bellini o Tiziano.

Columnes vermelles

La lluna contempla en silenci la dansa ritmada i monòtona de les columnes d'aquest edifici de la Diagonal, il·luminades de vermell pels darrers raigs de sol del dia.

La ciutat-decorat

Aquell matí, la ciutat s'alçava com un gran decorat de cartó-pedra color de cendra, interessant per fora però ben buida per dintre.

Arquitectura pels bombers

On podem trobar aquesta carcassa d'un antic edifici de bombers de Barcelona?

La resposta, la setmana vinent.

Arquitectura inversemblant

Un nou enigma per encetar la primavera:
A quin barri de Barcelona podem trobar aquesta excentricitat d'aires noucentistes?

La resposta, al carrer Badajoz cantonada carrer Pere IV, al barri del Poble Nou

Escenografia urbana amb núvols

Composició arbitrària (o catalana) de quatre núvols lineals darrere d'una escenografia urbana modernista d'aires vienesos.

Antics magatzem Demians
Edifici d'Eduard Ferrés i Puig

1915

La libido d'un semàfor

Un objecte característic del mobiliari urbà de Barcelona amb un comportament sexual evident. La instantània el delata!

La torre solitària

L'enigma de la setmana:

A quin emblemàtic edifici de Barcelona pertany aquesta torre?

La setmana vinent, la resposta:
- la torre de l'Estadi Olímpic Lluís Companys, a Montjuïc.

El monstre dels mil ulls

Cròniques de la ciutat invisible (VIII)

"Més enllà dels murs antics de la ciutat, allí on els homes desapareixen misteriosament engolits per la boira, hi habita un ésser fabulós i increïble, el monstre dels mil ulls que tot ho veuen."

Simetria perfecte

Pensaments d'un viatger

"Com si d'una gran terma romana es tractés, el vestíbul diàfan i lluminós de l'Estació de França embolcalla i protegeix els meus pensaments erràtics. Quantes penes i alegries han ressonat dins d'aquestes voltes?".

El disseny del vestíbul de l'Estació de França, de clar llenguatge classicista molt monumental, afí als postulats del Noucentisme arquitectònic, fou concebut pels arquitectes Raimon Duran i Reynals i Pelayo Martínez.

Les finestes infinites

Edifici lluminós, on ets?

Els coronaments dels edificis de Barcelona, a voltes, són elements singulars que defineixen i donen personalitat als carrers que els acullen.

Enigma de la setmana:

A quin carrer de Barcelona podem admirar aquest cupulí enlluernador?

Només cal mirar amunt, cap al cel august.

Una teulada presumida

Ella no podia ser com les altres,
s'havia de guarnir amb les millors gales.
Sempre havia sigut molt presumida.
Ja se sap, qui no té feina, el gat pentina!!

Des de quin racó de Barcelona està presa aquesta fotografia?
A la descripció hi ha la pista.

La solució, des de les teulades del restaurant de la Font de Gat a Montjuïc.