Viatge al passat

Després de veure com cada dia minva la qualitat democràtica d'aquest país, les imatges es tornen més borroses i van perdent el color.

El núvol que festejava de bon matí

Conte curt de matinada

Bet aquí, no fa pas massa temps, fet i fet, ahir mateix, que de matinada, quan els carrers tot just es desperten i els colors tornen a col·locar-se d'esma al seu lloc, un núvol enamoradís i somniador, certament ben il·lús com podreu comprovar, s'enamorà d'una paret mitgera altiva, estirada i arrogant. A cada segons, el núvol, ben enamorat, canviava de formes i de clors per captar l'atenció de la paret. Però aquesta, vanitosa com era, amb certes aspiracions més notables i consistents, ignorà les atencions i cabrioles del pobre núvol.

A mig matí, davant del menyspreu persistent de la mitgera, el núvol, cansat de tanta inventiva cromàtica i moviments formals, decidí fondre el seu desengany amb llàgrimes amargues damunt la ciutat que, de tan atrafegada, no s'adonà del sacrifici amorós.

Geometria entre gegants

La relació espacial entre dos o més cossos voluminosos no és ni directa ni indirectament proporcional als volums que ocupen, només és proporcional a l'especulació del sol.

Homenatge a Stanley Kubrick

L'edifici de l'Hotel Hilton de la Diagonal (1990), obra dels arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñon, en aquesta fotografia, amb aquests dos monòlits, esdevé un homenatge a Stanley Kubric per partida doble.

Formes deformades per la calor (II)

Amb la calor de l'estiu, els edificis més nous i innovadors també pateixen deformacions plàstiques irreversibles.

Veure Calor (I)

Construïm o desconstruïm?

L'estructura de la societat que hem creat potser és massa feble per suportar el futur que vindrà.

Gràcia vertical

Encara que Gràcia mantingui una escala humana similar a l'escala d'un poble, dins de la seva trama urbana hi podem trobar punts on la verticalitat es descompensa.

Fuga a la Barceloneta

A la Barceloneta, la fuga de la plaça Charles Darwin s'estavella contra cent trenta-dues finestres,

La bellesa oculta de la Plaça d'En Joanic

Actualment, la plaça d'En Joanic és un espai caòtic que ha perdut completament l'essència característica de la resta de places de Gràcia, perquè posseeix construccions modernes que sobrepassen de forma agressiva, desafortunada, desorganitzada i arrogant l'alçada continguda dels edificis més antics.

Tanmateix, segons com es miri aquest espai, i segons l'hora del dia, podem trobar, oculta entre el Cafarnaüm urbanístic, una mica de bellesa.

Les línies de la perspectiva

Diuen que als afores, allí on la ciutat es dilueix, allí on hi ha els punts de fuga de la trama urbana de la ciutat, es poden veure les línies de la perspectiva començant a dibuixar el perfil dels edificis.

Els colors de Rothko

I de sobte, enmig del carrer, una casa apareix pintada com un Rothko.

Un quadre similar

El mini Flatiron de Barcelona

Un doble enigma d'aquesta setmana:

- On podem trobar aquest singular mini Flatiron?
- I, s'hi han afegit alguns pisos més?

La resposta a aquest doble enigma, la setmana vinent!

Vidres blaus

Després de molts dies, un nou enigma de la setmana.

A quin carrer podem contemplar aquesta façana de vidre de color blau-verd que sembla la germana petita de l'edifici de l'ONU de New York?

La resposta, a l'Avinguda Diagonal cantonada amb el carrer Entença.

Simetria imperfecta del capvespre

El sol es pon en simetria imperfecta entre els edificis de la Diagonal de Barcelona a la zona del Fòrum.

Més llums de Nadal

Per Nadal una silueta lluminosa

s'alça enmig la negra foscor,
finestres de llum i de claror
retallen la façana silenciosa.

Geometric composition

Estigueu atents,
perquè sovint, de nit,
quan dormen els colors,
i la foscor pinta els carrers,
la llum juga a pleret
amb vestits rutilants.

Un nou decorat urbà

De mica en mica la ciutat s'expandeix fins als límits del seu terme.

Triangles al vestíbul

L'enigma de la setmana:

A quin edifici pertany aquest elegant i geomètric vestíbul?

La resposta, la setmana vinent.

Zona en construcció

En mig del caos urbanístic de la plaça de les Glories Catalanes (sí, es diu així), avui una zona en construcció, emergeix una edificació volumètrica inequívoca, rotunda i impol·luta que es veu des de molt lluny, un paral·lelepípede de publicitat que embolcalla un edifici, per ara, ocult i oblidat. 

L'escala de l'artefacte publicitari, desmesurat i excessiu, redueix les edificacions del voltant a l'escala d'una maqueta.

Un efecte òptic bonic i alhora sorprenent.

Cases enigmàtiques

Un nou enigma per aquesta setmana:
- A quin carrer podem trobar aquest conjunt de cases?

La resposta, el carrer Verdi.